La generación afortunada

12/05/2011 16:24

Jordi Mercader

Yo soy del 70. Esto no está ni bien ni mal, es simplemente una realidad incuestionable. Ser del 70 tiene ventajas y algún inconveniente. Dentro de las primeras, dos destacan sobre el resto: Es muy fácil calcular la edad que tienes sabiendo sólo el año en el que estás (ya se sabe que las restas con un número que acaba en cero son más sencillas que las que el restante acaba en siete, por ejemplo); y la segunda, que puedo decir que viví cuando Franco, pero no sufrí sus fechorías (o no fui consciente de ello).

Inconvenientes, destaco dos: El primero, que tuve que sufrir el Mundial del 82 y soñar con Naranjito a todas horas (y con doce años eres plenamente consciente de ello); y la segunda, que cuando acabé la carrera (en el 93) no había trabajo para nadie.

Respecto a este último punto, hay quien puede pensar “¡mira, como ahora!”. Nooo. Ahora la crisis es mucho peor, porque no te engancha sin nada, sino que te engancha estando en negativo. Es decir, hay pobres de primera (los que no tienen nada) y pobres de segunda (que sólo tienen deudas).

Pero pasa una cosa que no ha pasado nunca en la historia (en la prehistoria no tenemos datos), que la generación nacida en los 90 tienen una habilidad incrustada en el ADN que no tienen sus antepasados, y ésta será clave en el mundo que aún se ha de construir.

Efectivamente, los jóvenes de ahora han nacido con Internet. Han aprendido con la red, se han querido, han comprado y han hecho amigos en ella. Los jóvenes de ahora saben buscar en Internet, entienden los negocios en la red de una forma natural, se conectan a todas horas y con cualquier soporte.

Estos jóvenes tienen una ventaja que yo no tuve. Cuando acabé la carrera sabía teoría (la justa) y no tenía práctica. Tampoco tenía contactos ni una habilidad especial en nada. Los “grandes” me pasaban la mano por la cara en todo.

Ahora, mis estudiantes están como yo estaba en casi todo, pero no en Internet. A ellos no les cuesta nada entender el AdWords, el Analytics, el Alexa... Yo me tengo que esforzar una barbaridad. Ellos se bajan música con el Spotify y ligan con el Meetic. Yo necesito silencio absoluto, habitación a oscuras y tres horas de navegación infructuosa para escuchar Lluís Llach sin pagar.

Nuestros jóvenes nos pasarán la mano por la cara y yo me alegraré, porque inteligente es quien se adapta, y yo lo quiero ser.

Comentarios

TEORIA DE LA GENERACION MALDITA

23 noviembre 2011 06:59:39

Luis Domene

Hola Jordi tu parles de la “Generació afortuanada” jo sóc del 72 i també al acabar la carrera al 96 i per més INRI Història vaig haver d’adaptar-me al medi i m’reinventat una pila de vegades, unes m’han sortit bé i altres no tant però totes m’han servit, he agafat coneixements de totes.

M’agradaria tenir l’oprtunitat d’explicar-te la meva teoria de “La Generación Maldita” la nostra, considero que els "joves" amb edats compreses entre els 30 i 45 anys formem aquesta generació. Per què “maldita”? doncs molt senzill us heu fixat en que la majora de llocs directius d’empreses, de l’administració pública etc.. és a dir llocs executius i de desició, estàn ocupats per “no tan joves” amb edats compreses ntre els 50 y 60 anys? (aquest tram aviat es reduïrà per les prejubilacions mil.lionàries…)

Doncs bé, aquests “no tant joves” acadèmicament parlant no estàn ni la meitat de preparats en comparació a nosaltres els “joves de la Generación Maldita” (fixeu-vos que hem tingut un President de Govern que no sabia anglès, idioma que a nosaltres s’ens ha demanat fins i tot per un lloc de treball de mosso de magatzem carretiller….)

Evidentement els "no tan joves" ens veuen com una amenaça al seu lloc de treball, al seu estatus social en definitiva a la seva meravellosa qualitat de vida… i què han fet? Doncs tallar-nos totes les possibilitats d’accedir a aquestes posicions tant priviligiades…. Això sí quan es jubilin, prejubilin o demés tindrem accés però per raons d’edat el més probable serà que estarem fora de mercat o com deia la iaia “s’haurà cubat l’arròs” pel que el nostre pas pel panorama laboral directiu haurà estat de passant, adjunt de, assessor de, col.laborador de… etc… Qui de nosalatres no ha tingut un “jefe” o u superior infinitament menys preparat que nosaltres? (compareu la preparació acadèmica de la majoria dels directors de sucursal prejubilats de banca amb la del personal de “finestreta” actual…)
Qui no ha hagut de treure-li les “castanyes del foc” a algún superior per impedir que fes el ridícul per la seva ignorància? A qui no li ha passat que una proposta ha estat “apropiada” per un superior enduent-se tots els bonus econòmics i mèrits socials?

Els JASP (Jovenes Aunque Sobradamente Preparados) hem patit “els contractes basura” (et feien un contracte de formació per vigilar un parquing), hem patit el mite de “Se precisa LICENCIADO EN DERECHO O ECONÓMICAS menor de 27 años, libre del servicio militar y con experiencia de más de 2 años en el puesto o similar (a que us sona haver-ho llegit al suplement de feina de La Vanguardia del diumenge en les ofertes de treball “instigades” per directius de la generació dels “no tan joves”), hem patit les hipoteques a pes, a preu de caviar iraní, la impossibilitat de conciliar vida laboral amb vida familiar, ens han ficat a la “crisi”, ens han fet “mileuristes” (en l’actualitat aquest punt s’ha convertit en un privilegi…) i per si no hi havia prou ens han deixat sense una jubilació digna.

S’em posen els pels de punta quan els sento escudar-se en que la “crisi es mundial” , mundial? De què? Mundial seria si tots els països tinguessin els paràmetres d’atur que tenim nosaltres.
Quant estem on estem gràcies a la seva ignorància i inoperància.

Bé, no us menjo mes “el coco” deixo aquí la meva teoria però relfexiona “be water my friend” i m’agradaria conèixer la teva opinió al respecte, a veure si entre tots podem fer alguna cosa.