Revista Euncet, febrer de 2008

Va néixer a Sabadell i es va llicenciar en Ciències Empresarials per la UAB i màster en Màrqueting i Distribució Comercial per la UPC. També actua com a business angel i col·laborador en IPI (Inversió Privada Informal) del CIDEM, és president del Consell d’Administració de BCN Licensing 2005, SA, assessor de direcció del Grup Martin Hidalgo i president del Cercle Euram del Vallès. En l’àmbit personal, li agrada la història i el càlcul mental. Enamorat de la muntanya, especialment del Pallars. Practica squash, windsurf i esquí, i va a tot arreu en moto (si no plou massa).

Des de quan és professor de l’Euncet?

Sóc professor de l’Euncet des del 2004. Procedia de FundEmi (Universitat Ramon Llull), on era professor de la Diplomatura i dirigia el Postgrau de Màrqueting. Vaig simultaniejar ambdues universitats durant un curs i, finalment, vaig optar per quedar-me en exclusiva a l’Euncet, ja que em va seduir el seu model educatiu.

Com compararia la docència en Ciències Empresarials que es fa a l’Euncet amb la que es duu a terme en altres centres formatius?

El model Euncet, sota el meu punt de vista, es basa en tres premisses bàsiques: rigor acadèmic, amenitat i atenció a l’especificitat de cada alumne en particular. El model d’universitat pública compleix amb el punt a, ho intenta en el punt b i, òbviament, no pot complir el punt c. Dels altres centres universitaris no públics, cal destacar, en global, la qualitat, però val a dir que alguns comencen a estar massificats i d’altres estan perdent, gradualment, la visió d’empresa que necessàriament ha d’acompanyar aquest tipus d’estudis. Potser hi ha molts acadèmics i pocs representants de la pràctica empresarial.

L’alumne sortirà més ben preparat de l’Euncet que d’altres centres? Per què?

L’Euncet posa a l’abast dels estudiants moltes eines per progressar eficientment i, si s’esforça, surt molt ben preparat. L’Euncet té un sistema que permet detectar les desviacions de rendiment de l’alumne en les fases més primerenques i, per tant, quan aquesta desviació és encara corregible. Tanmateix, el col·lectiu de professors del centre persegueix el que podríem anomenar “l’enamorament cap a la professió”, conscients que si som capaços de mostrar l’encant de la ciència econòmica als alumnes tindrem uns brillants professionals. Companys meus i jo mateix hem rebut mails d’alumnes que ens diuen que “han gaudit” molt d’una determinada sessió. Això és impagable: fer vibrar un alumne quan li expliques la corba de la demanda o les tècniques de fixació de preus és, sota el meu punt de vista, el fonament per fer d’aquest un excel·lent professional.

Considera que és efectiu el seguiment personalitzat que es fa als alumnes durant els seus estudis?

El centre té un magnífic equip de professionals que vetllen perquè els alumnes puguin aprofitar al màxim les seves capacitats. Personalment, enguany he iniciat una tasca complementària a la que fan els orientadors: un cop a la setmana i amb visita concertada, rebo els alumnes un per un per mirar d’orientar-los en la seva trajectòria professional una vegada acabin els estudis. L’èxit d’assistència ha desbordat les meves previsions i diria que pràcticament tots han passat, en un moment o un altre, pel despatx, i he vist que l’actuació de “conseller” era molt apreciada.

Quina ha estat la relació entre l’Euncet i el món empresarial, i quina ha estat la tasca formativa de l’escola en aquest àmbit?

L’Euncet és una facultat de Ciències Empresarials i té l’obligació d’estar amatent als canvis que es produeixen en el seu entorn. En aquests canvis, molt hi tenen a veure les empreses, no només de la demarcació, sinó d’arreu del territori català. L’Euncet fa empresa, d’això no en tinc cap dubte. I fa empresa amb el seu professorat, que no és només un acadèmic. També fa empresa amb el seu entorn, procurant connectar els seus estudiants dels darrers cursos amb interessants ofertes laborals. Finalment, fa empresa ajudant a fer empresa! L’Euncet té programes que fomenten l’esperit emprenedor i la visiten il·lustres figures del món empresarial que, a través de masterclass, transmeten les seves vivències.

Creu que és important la formació continuada per als professionals que ja porten anys treballant i allunyats de les aules?

Sóc d’aquells que pensen que no ets allò que saps, sinó la capacitat que tens d’aprendre. El professional que fa anys que va sortir de les aules i no s’hi ha tornat a apropar ha anat perdent, en molts casos, aquell sentit crític, aquella capacitat d’observació i aquella curiositat que tenia quan estava al centre formatiu. De la fortalesa d’aquests tres pilars (sentit crític, capacitat d’observació i curiositat) en dependrà la seva capacitat d’aprenentatge i, en conseqüència, la seva capacitat per adaptar-se a un entorn altament dinàmic. El cervell, com el múscul, s’ha de treballar, perquè si no perd flexibilitat i resistència.