Com potser sabeu, MercaConsult està a punt de llençar una web de feina al mercat focalitzada al Vallès.

Jobvalles.cat, que així es diu la web, intenta transmetre un triple missatge: als candidats els diu que treballar a prop de casa té l’avantatge que a les 7 ja poden estar amb els nens o al gimnàs, a les empreses que si seleccionen algú de la comarca baixaran la rotació i a les institucions que un treballador anant a peu a la feina és un cotxe menys a les infraestructures.

Doncs bé, amb aquest missatge, varem anar a trobar un gran ajuntament de la comarca i varem fer una instància per sol·licitar que ens deixessin posar una carpa informativa de 9 metres quadrats durant 6 hores d’un diumenge. Tenint en compte que jobvalles.cat és un portal gratuït i que la causa és bona, pensàvem que ens rebrien amb els braços oberts...

Després de dues setmanes d’insistir per conèixer la resposta, varem rebre un mail que ens deia que ho havien consultat amb promoció econòmica i, donat que l’Ajuntament ja té una web que fa aquest servei (que no va mai i que no disposa ni d’ofertes de feina reals ni de candidats que les consultin), queda denegada la nostra petició... Sense més.

No cal dir que vaig replicar argumentant que és un fre a la iniciativa privada, que l’Administració pública ha de prestar aquells serveis que des del capital privat són inviables, però no fer-li la competència (que tota fos com aquesta!!!) o, si més no, no limitar-la... Tots els arguments de política econòmica des d’un liberalisme moderat exposats en un mail! Cap resposta!

Què deu tenir el poder que quan el tens no el deixes anar i només aspires a tenir-ne més? La nostra Administració pública, ara vermella i abans blava, es comporta sempre igual: és una bèstia ferotge que creix sense parar, acumulant ineficiències i amb la prepotència de qui se sent superior i posseïdor de la veritat divina. Aquests nous administradors, que han nascut per ser-ho, són els senyors feudals del segle XXI. Són una mostra a petit tamany dels dictadorets del Con Sur. Era això?

Avui crec una mica menys en l’Administració i més en els administrats, perquè d’ells ha de ser el poder. Tard o d’hora, a Can Ribot manarà l’amo.